dissabte, 28 d’abril de 2018

"Estel Solar"

Projecte de construcció d'un conjunt de dos grans quadrants solars

Vilafranca del Penedès, 2018

La necessitat de controlar el pas del temps és una constant històrica i esdevé l’origen d’una infinitud de troballes matemàtiques i astronòmiques des de temps immemorials. Els primers rellotges de sol daten de més de mil anys abans de Crist i, des d’aleshores, en trobem a totes les cultures, de les formes més diverses i, a vegades, amb els usos més inversemblants. Hem de pensar que el rellotge de sol va tenir una preeminència i un ús quotidià fins finals del segle XIX, en que es va fer més extensiu l’ús del rellotge mecànic de butxaca, precursor del de polsera. És a dir, que no fa tant que hem deixat de mirar les parets dels campanars o de les cases de pagès per saber l’ombra que assenyalava l’altitud del sol i fer-se una idea de l’hora del dia. Ara tot passa molt i molt de pressa i potser és necessari prendre una mica de distància per valorar l’interès d’aquesta branca de la cultura, basada en una exquisida i acurada tradició científica.


Presentació
Exposem aquí el projecte de crear un grup astronòmic de primer ordre a Vilafranca del Penedès. La idea bàsica que s’explica en les properes línies consisteix en donar cos i redefinir els usos de dos elements arquitectònics de primera magnitud que estan catalogats pel propi Ajuntament. Aquests dos elements són:
   1.- Xemeneia de l'antiga bòbila Jané, que té forma de tronc de con de 30 metres d’alçada.
  2.- Assecador  de l’antiga bòbila Mascaró, que té forma de volta catalana (en aquest cas és un cilindre parabòlic de 18 x 8 x 5 metres.)

Aquestes peces, que encara queden en peu de dues antigues instal·lacions industrials de la Vila, esdevenen el centre de gravetat de la idea de construir un conjunt de dos grans rellotges de sol, millor anomenats quadrants solars.


Elements principals proposats com a peces clau en la definició del conjunt de dos quadrants solars.

Previ
Les noves tecnologies industrials i també l'especulació excessiva del sector immobiliari han fet desaparèixer bona part de les instal·lacions industrials de finals del XIX i principis del XX que, justament ara, estem catalogant com d'interès arquitectònic i cultural. No és potser fins els darrers anys que la Unió Europea ha posat fil a l'agulla i legisla normatives que insisteixen a ser conscients del valor dinamitzador d'aquestes velles i sovint magnífiques instal·lacions que, en molts casos, han esdevingut de propietat pública i de gestió col·lectiva. Moltes organitzacions nacionals i locals es mouen avui per evitar aquesta destrucció sistemàtica del patrimoni, tot donant valor a aquest motor recuperador de la memòria col·lectiva i de la identitat territorial. Així doncs, gràcies a una legislació més acurada i sostenible, i també en part a la pressió decreixent de les estratègies urbanístiques de requalificació del sòl, estem veient exemples reeixits de recuperació del patrimoni arquitectònic, en forma d’ecomuseus i de promoció del turisme industrial.


Proposta
Emmarcat dins l'àmbit que es descriu anteriorment, presentem la idea que fa referència a la construcció de dos grans quadrants solars a Vilafranca: el projecte cultural «Estel Solar».  Es tracta de trobar una nova funció, aquesta vegada poètico-astronòmica, als dos elements arquitectònics principals descrits al començament: l'antiga xemeneia de la bòbila Jané i la coberta/assecadora de la bòbila Mascaró. Construccions ambdues ubicades en el polígon vilafranquí de «Les Bassetes», propietat actual de l’Institut Català del Sòl (Incasòl). Aquestes instal·lacions industrials, que van deixar de funcionar cap els anys setanta, estan catalogades (o en període de ser-ho) com a patrimoni arquitectònic-industrial i cultural de la Vila.


Dos quadrants solars
Els dos rellotges de sol proposats neixen de dues idees complementàries i tenen desenvolupaments paral·lels dins de la gnomònica, o sigui de l’estudi i construcció de rellotges de sol i derivats. Aquests dos conceptes que presentem a continuació són independents un de l’altre, encara que considerats com un únic conjunt solar, esdevenen les peces bàsiques d’un grup astronòmic i monumental de primer ordre.


      
Primer rellotge. La xemeneia que encara resta en peu i té uns 30 metres d'alçada, és l'element central que es proposa com agulla o gnòmon d'un gran rellotge de sol horitzontal amb el gnòmon vertical. Per veure l'hora haurem de mirar l'ombra que marca la punta del l'ortoestil. Es tractaria doncs –i a grans trets– de definir l'àrea que ocuparan les ombres de la xemeneia, autèntic pal de paller de tot l'entramat de línies: marques horàries diürnes i també les línies equinoccials més importants: solsticis, equinoccis, etc. (Veure Annex1). Hem de fer esment aquí al llastimós estat en que es troba avui en dia la edificació, que corre seriós perill d’acabar col·lapsant, a menys que s’hi intervingui amb celeritat.

Vista actual de la xemeneia des de la carretera de Vilafranca a Sant Sadurní
      
Segon rellotge. L’assecador de l'antiga teuleria Mascaró, construïda seguint les pautes de la volta catalana, és una peça arquitectònica important que, en aquest cas, esdevé una volta de canó o cilindre parabòlic d’unes mides aproximades de 16 x 8 x 5,5 metres. Aquesta coberta és perfecta per redissenyar-la com a un rellotge de sol directe, això que en astronomia s’anomena una meridiana. Es tractaria de fer un diminut forat al sostre de la coberta, per on un raig de llum del sol s’escolaria, tot resseguint al terra les mateixes línies horàries que l’ombra de la xemeneia dibuixaria a pocs metres i a una altra escala. (30 metres/5,5 metres). (Veure Annex 2)

         
              
                    Volta catalana de la bòbila Mascaró.
Interior de la volta




Aquesta interessant volta de maons també es troba bastant malmesa per la manca de manteniment i també pel robatori d’algun dels tirants de descàrrega.



El projecte
   A grans trets, doncs, el projecte «Estel Solar» consisteix en la construcció de dos grans rellotges de sol, un a tocar de l’altre, aprofitant l’avinentesa de l’existència de dos elements arquitectònics de primera magnitud, ubicats al mateix polígon de «Les Bassetes» i que l’Ajuntament de Vilafranca haurà de conservar, al tractar-se de construccions catalogades com a patrimoni de la Vila.
   El primer i més important, construcció d’un quadrant solar horitzontal fent servir d’agulla o gnòmon del rellotge solar la pròpia xemeneia de l'antiga bòbila Jané. Això comportarà l’anivellació de la zona adjacent al peu de la xemeneia i la conseqüent creació d’una gran plaça a l’entorn d’aquest element central. (circular, el·líptica, rectangular???)
   En segon lloc, creació d’un altre quadrant solar horitzontal a l’antic assecador de la bòbila Mascaró, aquest cop simplificat en forma de meridiana. És a dir, el traç natural que un raig de llum solar –que travessarà un petit forat fet al sostre– dibuixarà al terra interior de la volta catalana.
   S’ha de dir que el dos quadrants solars esmentats es poden tractar de forma independent, encara que, com dèiem abans, el sistema únic format pels dos grups arquitectònics reunits en un sol conjunt –xemeneia + volta catalana– dóna molta força a la idea principal i la configura com un grup astronòmic de primer ordre. Vegeu l’esquema següent:

Perspectiva a mà alçada del conjunt xemeneia + volta


Incidència raigs solars: esquema

 Un únic sistema astronòmic.- El nostre objectiu seria, doncs, aplegar les dues peces arquitectòniques en una única ubicació i passar de tenir, dos quadrants solars independents, a dotar tot el projecte d’una nova i espectacular visió arquitectònica i monumental. Aquest grup solar constarà de dos rellotges reunits en una única referència astronòmica! Les línies horàries de la xemeneia i de la volta són les mateixes, o si es vol veure d'una altra manera, les marques horàries de la xemeneia no són res més que la prolongació de les del terra de la volta catalana. 

El projecte passa doncs per desmuntar, peça a peça, la coberta de la bòbila Mascaró, traslladar-la 280 metres al nord-oest, i reconstruir-la. Aquesta vegada però alineada amb la xemeneia Jané i segons l'eix N-S.  En quan a la forma que assolirà el conjunt monumental, donem diverses alternatives d'entre moltes possibles.


Vista aèria a 440 metres

Simulació línies horàries
                                 Àrea ocupada: 3/4 d'el·lipse 160 x 120 metres  (Superfície = 10.500--11.500 m2.)


Breus notes sobre l’impacte sociològic, cultural, educatiu, ambiental, turístic, etc.

   – No hi ha dubte que la construcció d’un gran conjunt de dos rellotges de sol a Vilafranca –que seria un dels més grans d’Europa– i la conseqüent construcció d’una gran plaça al seu entorn, afegiria a la Vila un espai d’indiscutible interès cultural, científic i arquitectònic, que repercutiria endemés a tota la comarca. No cal dir que tot el conjunt solar serà visible des de molts punts estratègics (autopista, tren d’alta velocitat, etc.). La il·luminació nocturna de la xemeneia amb raig làsers o similars, podria esdevenir tota una senya d’identitat de la Vila, alhora que un símbol comarcal propi.

   – Estem parlant d’un referent turístic i acadèmic de primer ordre, que suposaria transformar el conjunt «Estel Solar» en cap i casal de tots els recorreguts de la xarxa d’itineraris gnomònics de Catalunya. La integració com a socis de ple dret en la Societat Catalana de Gnomònica i d’altres organismes internacionals similars, fora un pas fonamental aquest sentit.

   – Per Vilafranca es tracta d’una oportunitat excepcional de posar-se en el centre del mapa cultural, turístic, lúdic i científic dels països catalans. En aquest sentit, seria bo i desitjable –i abans no sigui massa tard–  que els Serveis corresponents de l’Ajuntament de Vilafranca arribessin a acords amb la propietat dels terrenys afectats i dels elements indicats com a principals pel desenvolupament del projecte «Estel Solar», que no és sinó el mateix Institut Català del Sòl, l’Incasòl.

   – Per tant, no és tractaria, tan sols, de la recuperació del nostre patrimoni cultural i la conseqüent creació de dos quadrants solars espectaculars, sinó de tenir la voluntat de pensar al voltant del grup astronòmic «Estel Solar» tot un espai d’ús col·lectiu i de participació ciutadana que derivi en la posta en marxa de noves propostes de les índoles més diverses, i no solament associades al món de l’astronomia.

Cal tenir present
  – Es fa evident que el sorgiment d’aquest nou espai ciutadà suposa la creació d’un parc considerable, tant per la seva extensió, com pel seu contingut científic, festiu, turístic i educatiu.
   
– Necessitat de dotar al conjunt monumental dels medis bibliogràfics i museogràfics adients per tal que institucions –públiques i privades– pròpies de la Vila (biblioteques, museus, escoles, instituts, casals, associacions, etc.) puguin fer-se seu el projecte. Naturalment, el parc astronòmic haurà de ser dotat d’una exhaustiva informació científica que reforci el paper educatiu i de formació pels escolars que la visitin.
  
 – Participació ciutadana a l’hora de posar en marxa el projecte: caldrà pensar en una recollida selectiva d’idees pensades des de totes les sensibilitats.

   – Col·laboracions tècniques, culturals, associatives, etc. amb la major part d’Institucions culturals, acadèmiques i artístiques del país, per proveir tot el sistema de les garanties necessàries, així com de formar part de la xarxa de referència educativa catalana.

   – Les escoles i instituts d’arreu del Principat programaran sortides educatives per viure en persona l’experiència d’una estada al complex astronòmic, que, naturalment pot ser complementada amb la visita a d’altres ofertes d’interès cultural de Vilafranca. És a dir, foment de l’intercanvi de continguts culturals.

   – El manteniment de tota l’estructura solar proposada necessita d’escassos recursos, ja que la part important de la feina vindria donada per l’activitat astronòmica natural... Passi el que passi, el sol surt cada dia...


Altres punts d'interès relatius al grup astronòmic
   – No cal dir que «Estel Solar» es un projecte administrativament complex, en quan que intervenen no menys de dues institucions oficials –bàsicament: Ajuntament de Vilafranca i l’Incasòl– que tenen que posar-se d’acord i donar el seu vist-i-plau.

   – L’espai físic que requereix la instal·lació del conjunt dels dos quadrants –aprox. 1,5 hectàrees– no hauria de representar un problema insalvable, ja que, per llei, un percentatge important de la zona urbanitzable de «Les Bassetes», haurà de ser zona verda i d’equipaments, i és en aquest supòsit que plantegem la idea de l’Estel Solar.

   – En quan al finançament de tota l’obra, pensem que existeixen prou fons europeus destinats a la protecció del patrimoni industrial i a la creació de nous àmbits culturals. Caldrà tenir només la voluntat política d’accedir-hi i presentar un bona memòria tècnica. És a dir que tot plegat hauria de suposar un cost pressupostari zero per les administracions implicades.

   – En tot allò que fa a desmuntar i tornar a muntar les peces del patrimoni vilafranquí –xemeneia i/o assecador – i reubicar-les fora de la seva posició original, no trobem que hagi cap entrebanc legal ni tècnic que no ho pugui fer possible.

    – La única cosa que és impossible es aquella que no intentes... (proverbi català).


Annex 1. Esquema quadrant solar bòbila Jané. Escala 1:1000

En aquest model de quadrant es marquen les hores i les mitges hores de cada dia, així com l’altura del sol, segons l’estació de l’any. La línia central horitzontal indicaria doncs els equinoccis, tant de primavera, com de tardor, és a dir la llargada on arribaria l’ombra de la punta de la xemeneia els dies 20 de març i 23 de setembre de cada any. Anàlogament, l’arc parabòlic superior correspon a l’ombra més llarga, el dia en què el sol passa més baix, que és el dia més curt de l’any: 22 de desembre, solstici d’hivern. Igualment, l’arc parabòlic inferior indica el recorregut de l’ombra de la punta de la xemeneia durant el solstici d’estiu o dia més llarg de l’any, que correspon al dia 21 de juny de cada any.





Annex 2. Esquema meridiana bòbila Mascaró. Escala 1:150
Les línies obliqües dibuixades són generades per un únic raig de sol que al llarg del dia penetra per un forat fet a la coberta de la volta de canó, i que queda reflectit al terra horitzontal de la construcció. Com en el cas anterior també queden delimitades les èpoques de l’any segons l’angle d’incidència del sol. La línia vertical central és el que anomenem línia meridiana, que pot anar o no complementada amb l’analema corresponent, això és la corba –en forma aproximada de vuit–  que mesura la desviació diària del raig de sol a causa de la inclinació de l'eix de la Terra i a de l'excentricitat de l'òrbita terrestre.


Organització i coordinació: Equip CoSES.   Comissió de seguiment de l'Estel Solar"
Pere Casanovas, Ramon Nadal, Pere Pascual, Josep Soler, Josep Torrents, Josep Ventosa: 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada